Guadassuar, emplaçat en la plana del Xúquer, en un
espai agrícola, s'explica per la seua situació en una confluència de
camins, per on discorria una via
secundària de la xarxa romana. Igualment l'alqueria de Tarragona
també s'ha de relacionar amb la presència romana o amb els repobladors
cristians del
segle XIII. A Guadassuar, hi confluïen el camí de l'Alcúdia i el
camí d'Algemesí, i era una zona de pas obligat d'una de les possibles
vies per anar d'Alzira a
València (Vegeu el plànol de Cavanilles del segle XVIII). Per això,
la documentació cita freqüentment el camí de València. A més, la seua
situació en una cota
d'altitud superior a la major part de la plana d'inundació del
Xúquer, és un altre factor a tenir en compte. Significativament tant en
la riuada de sant Carles de 1854
com en la més recent de 1982, Guadassuar es va convertir en un
centre d'operacions i d'abastiments de les poblacions afectades.
El primitiu nucli de població es localitzaria,
per tant, en l'actual carrer Major, plaça Major i entrades al carrer. A
la plaça, centre civil i religiós de la població,
s'alçava una torre musulmana de defensa (actual fonament del
campanar). Ací és on situen els arqueòlegs la primitiva alqueria
musulmana de Guadassuar,
fundada al segle XII.
Pel que fa al seu espai territorial, el 1349 es
va procedir a la delimitació i fitació amb fites o mollons dels termes
de l'Alcúdia, de domini senyorial, i de
Guadassuar, pertanyent a la Vila d'Alzira.
Amb la prosperitat econòmica del segle XVI es van produir
importants transformacions urbanes. Guadassuar, com a poble de planura,
té un traçat de carrers
llargs amb poques corbes marcades (carrer de l'Ermita, carrer de
l'Hort, carrer del pare Vicent), units per altres transversals, seguint
els esquemes de
l'urbanisme dels segles XVI-XVIII característics de la zona.
L'augment demogràfic ocasionà l'aparició de nous carrers paral·lels
al carrer Major, tant per dalt com per baix, a partir dels quals
s'expansionarà la població en
segles posteriors.
Informació extreta de:
